Expediente

La nostra vida després

Per primera vegada des del 15 de març, s’obre un horitzó, mentre que un segon mes de confinament ens manté conscients de la nostra fragilitat. Per tant, amb tota humilitat, ens hem de preguntar sobre les nostres vides a l’endemà. Què guardarem d’aquesta sacsejada íntima i col·lectiva? Quin impacte pot deixar la pandèmia en la nostra vida diària?

Menys avions, menys consum, menys contaminació. Hem experimentat la sobrietat forçada i a molts de nosaltres ens agradaria veure-hi al dia D la mutació ecològica. La de la reubicació de les vides, dels serveis i dels béns que ja no obeirien l’única llei del mercat mundial. Retrobar el camí del convenient, dels recursos limitats i dels productors locals poden canviar els nostres reflexos de consumidors. Sempre que els nous hàbits tinguin temps d’impregnar els nostres cervells per transformar el col·lectiu.

Una mateixa salut per a l’home i el planeta. Un virus ens ha recordat la interdependència dels nostres ecosistemes, de l’home i de l’animal, de les malalties i del medi ambient. La nostra supremacia humana ha experimentat un gran cop. Respectar les lleis de la vida, tenir cura de l’home i de la Terra, de l’economia i de la salut: el preu pel futur de la vida serà aquesta subversió espiritual.

Més lligams familiars, veïnals, de cooperació. És la revelació més gran de de la pandèmia. Davant de la por i de l’indicible, els humans s’han descobert solidaris. Els valors de cooperació i de cura de l’altre poden prendre el control i dur la imaginació –sobretot, de les joves generacions!– al poder. Fons de suport econòmic, préstecs d’habitatge, distribució d’aliments i prioritat als més vulnerables: la intel·ligència ciutadana amb la millor tecnologia mostra la manera d’orientar l’acció pública. No ho deixem caure en l’oblit…

La crisi ha revelat violentament les preguntes i obert una esquerda. Mai com ara hem tastat el preu de l’instant present, de la vida, de la fe. Som conscients que el nostre temps és obert. No és el temps per a la indiferència, ni el temps per als egoismes, ni el temps per a les divisions. Ara hem d’assumir la nostra part de llibertat, escollir modificar el nostre destí, potser la veritable lliçó del moment.

Salut, solidaritat, economia, ecologia, religió… La crisi provocada pel Covid-19 afecta totes les dimensions de la nostra vida. I transforma la nostra relació amb el món. En construirem un de millor?

 

Centro de Estudios Avanzados en Pensamiento Crítico  (Barcelona)

                                                                                                                  Palafrugell, 19 d’abril de 2020